N'he repartit un centenar i n'hauria pogut donar milers, als joves, com als nens, els agraden les coses senzilles, com un troç de plàstic que canvia de forma al bufar. S'ho han passat molt bé i jo també. Es tractava d' inflar-lo í deixar-lo anar cap al cel, lligat o no i veure els seus moviments de llibertat. Era bonic sentir les propostes i els sorolls impossibles que en treien i també l'espategar dels globus quan la seva vida arriba a la fi.
Alguns l'han guardat com un tresor altres l'han regalat, però tots hi han participat directa o indirectament.
Salut i Art!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada