Avui he notat certa distància dels joves que vaig conèixer ahir, crec que tenien por d'implicar-se massa. Por al fracàs, al ridícul, a l'engany, a il.lusionar-se...Massa pors hi ha per tot arreu, els demano una oportunitat, per ells i per mi, per ser lliures, per volar, per observar, entendre, comprendre, disfrutar, respirar, viure!
Desseguida m'he posat a fer feina, inspirat en Tino Sehgal i veient un gos lligat a un fanal, li he marcat un requadre al terra amb guix i hi he escrit "CAVE CANEM" com ja feren les llars romanes fa més de 2000 anys. Els joves sorpresos s'han apropat i han anat participant i suggerint coses alhora que fent comentaris de tota mena.
Seguidament he agafat un guix blanc i he dibuixat al carrer un pas de zebra, aquí la multitud ja ha despertat i amb l'ajut de tres joves hem reproduït la famosa imatge dels Beatles a Abbey Road.
La última acció ha estat marcar quatre requadres de diferents colors davant l'escola, i com la xarranca a cada quadrat hi feia una acció diferent, la que ha tingut més èxit ha estat el fer bombolles amb la saliva ,talment com en Pep Bou. Tres joves han fet les mateixes accions i molts altre se'ls veia que volien participar però no han gosat trencar la barrera de la por.
He començat a parlar amb ells per treballar plegats per fer alguna cosa grupal per divendres, crec que serem uns quants, o això desitjo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada